Escoltar a Paoli en aquest Sensa Fine, sense més, és com fer un doble viatge en el temps a la dècada dels seixanta quan fou composada la peça i a la del setanta quan Billy Wilder ens va regalar Avanti! Tornar-la a vore és tornar a la meua infantesa quan la vaig descobrir en aquella televisió en blanc i negre; aleshores vaig quedar captivada per la història i, ara, uns quants anys després barrejada amb la nostàlgia d'aquells anys tan dolços encara m'agrada més.
Senza fine
Tu trascini la nostra vita
Senza un attimo di respiro
Per sognare
Per potere ricordare
Ciò che abbiamo già vissuto
Senza fine, tu sei un attimo senza fine
Non hai ieri
Non hai domani
Tutto è ormai nelle tue mani
Mani grandi
Mani senza fine
Non m'importa della luna
Non m'importa delle stelle
Tu per me sei luna e stelle
Tu per me sei sole e cielo
Tu per me sei tutto quanto
Tutto quanto io voglio avere
Senza fine...
0 comentarios:
Post a Comment